Mar Araujo
L’ansietat, per a qui no sàpiga gaire bé com funciona a nivell neuropsicològic, no és res més que la reacció psicofisiològica que tenen el nostre cos i la nostra ment davant la creença racional o irracional que hi ha un perill o una amenaça. Quan les persones interpretem un estímul com una cosa que ens preocupa o que posa en perill la nostra integritat, el nostre sistema nerviós autònom s’activa i comencem a segregar cortisol, (hormona de l’estrès), per la qual cosa entra en acció el sistema simpàtic, que s’encarrega de preparar el cos per a l’acció i per a la producció de l’energia que necessita. Per això allibera dos productes químics (l’adrenalina i la noradrenalina), que desencadenen una resposta completa, és a dir, s’experimenten tots els símptomes que componen la resposta d’ansietat (lluita i fugida).
Perquè ens entenguem, el procés pel qual passen el nostre cos i la nostra ment és el mateix que si tinguéssim al davant un lleó afamat.
- A nivell cognitiu, comencem a pensar que estem en perill i ens sorgeixen pensaments catastròfics («segur que això em surt malament», «no seré capaç de suportar-ho», «el tren en què viatjo descarrilarà», etc.). I a nivell emocional comencem a sentir angoixa, nerviosisme, por o inquietud.
- A nivell fisiològic el cos es prepara per a la lluita o per a la fugida (de l’amenaça) i augmenten els nostres nivells de cortisol (hormona de l’estrès) per protegir-nos del perill, de manera que el ritme cardíac i el flux sanguini augmenten, sentim sensació d’inquietud, els músculs es tensen, sensació de falta d’aire, opressió al pit, tremolors a les extremitats i sudoració, entre altres.
- A nivell conductual, el nostre cos i la nostra ment ens demanen reaccionar: per exemple, no parar de donar voltes fruit de l’agitació, buscar informació sobre la preocupació, sortir corrents del lloc on ets o, al contrari, no anar a segons quins llocs per por.
En la majoria dels casos, l’ansietat es produeix arran de la interpretació errònia de certes situacions o estímuls, als quals atribuïm un caràcter amenaçador.
Com comencem a patir ansietat?
Possiblement perquè en algun moment vas passar una mala experiència en què et vas posar molt nerviós, agitat o espantat i, des d’aleshores, el cos crea una associació entre un possible context semblant a l’anterior i la possibilitat que els símptomes es tornin a repetir: el que en psicologia hem anomenat sempre condicionament clàssic.
El cercle viciós que manté l’ansietat sol ser la por mateixa de patir els símptomes: com que no vull passar-hi, començo a condicionar-me abans de l’esdeveniment (ansietat anticipatòria) i em poso en la pitjor de les opcions per protegir-me. La por mateixa de patir-la ja genera emocions negatives i sensació de perill, així que automàticament se’ns dispara el cortisol i el cos comença a generar tots els símptomes d’ansietat temuts.
Amb estima,
Mar Araujo
arpapsicologia.com
